Com diem als nostres fills que ens separem?

You are here:

Una de les causes de que el període inicial a partir de la separació resulti tant estressant per molts nens i adolescents és la falta d’explicacions o la informació inadequada que reben sobre la ruptura. Una comunicació adequada pot fer que desapareguin o s’aclareixin les falses creences sobre la seva responsabilitat per la separació i el sentiment d’abandó.

Els fills solen tenir el desig de que els seus pares/mares -en endavant p/m- sempre estiguin junts malgrat que sàpiguen –perquè se n’adonen tot i ser molt petits- que la relació de parella dels p/m no funciona. Per aquest motiu és clau explicar-lis clarament i amb un llenguatge adequat a la seva edat que el adults es separen. Hi ha dos missatges que el nen ha de rebre: els seus p/m ja no estan junts i que seguiran essent els seus pares/mares. És a dir, canvia la relació de parella però no canvien les relacions parentals cap a ells. A més, és important transmetre la idea que la decisió és ferma, malgrat que en un futur la situació pugui canviar, per tal d’evitar falses il·lusions i fantasies en el nen.

Hi ha vegades que per part dels adults s’opta per actituds que tenen efectes negatius en els menors:

Es pretén que el nen entengui perquè la relació de parella s’acaba, s’expliquen els motius, què ha passat… Al nen no li fa cap falta saber-ho. “No continuar estant junts/es com a parella. Per això ens separem. Seguirem sent el teus p/m encara que no estiguem junts”.
Descarregar amb els fills la frustració i tristesa per la ruptura, perdent sovint el respecte per l’ex-parella. Tot i que hi ha casos en els que aquest “control adult” és difícil sobretot perquè la decisió s’ha pres unilateralment o a partir de l’existència de terceres persones, s’ha de fer prevaler per sobre de tot el benestar dels nens. Tractar amb respecte a l’ex-parella és una forma de respectar al fill, òbviament perquè és el pare/mare de la criatura.
Dir al nen –sobretot si aquest és petit- “els/les p/m ja no s’estimen”, pot portar al nen a pensar que si els seus pares/mares han deixat d’estimar-se, també poden deixar d’estimar-lo a ell.

És aconsellable pels fills evitar que una de les dues figures quedi com a víctima o molt debilitada, i l’altra com la part culpable. S’ha de mirar de transmetre a ser possible que existeix un grau de comunicació entre la parella fluid, sense tensions, enfrontaments ni desqualificacions. Aquesta és la situació ideal a la que s’hauria de tendir, entenent que sovint la situació a vegades desafortunadament és desequilibrada.

A partir d’aquí, deixar que els fills expressin el que senten, els seus dubtes i ser comprensius amb les seves reaccions a la vegada que sentin calidesa i suport per manifestar les seves pors i incerteses amb la nova situació.