Enfoca’t en tu

You are here:

Quan sentim que no trobem el nostre lloc, quan veiem que les persones amb les que ens relacionem no ens accepten o no compartim amb elles els nostres pensaments reals per por de no ser adequats o acceptats, caldrà veure des d’on actuem i on ens atrapem.

Primer ens podríem preguntar si estem contents de com anem per la vida, de com gestionem les nostres emocions, les situacions amb les que ens trobem, les relacions que tenim, perquè potser ens adonem que el que no ens encaixa són les prioritats que ens porten a actuar: el que diran, el sentir-nos acceptats, passar desapercebuts…

En definitiva, a vegades estem massa enfocats als altres, més que en nosaltres mateixos i per tant, amb aquella canterella tan coneguda de ser bona persona, no ferir i no decebre, el que en realitat fem és no escoltar-nos fent desaparèixer les nostres necessitats que sovint per aquest motiu també són desateses i desconegudes pels demés.

És recomenable deixar d’invertir energia en situacions o relacions que et limiten i t’anul.len. Aprendre a dir el que sents i demanar el que necessites dels altres per veure si els que t’envolten t’ho poden o volen oferir.

Escolta’t primer a tu, adona’t del que vols i del que et fa estar tranquil perquè quan no fas el que creus que hauries d’estar fent t’entra mal humor, ràbia continguda (o no)…en definitiva insatisfacció.

Actuar en sintonia amb el que sents, allibera, dona calma i força, perquè sents que estàs al teu lloc, que et respectes i et valores. Hem de ser més coherents amb nosaltres mateixos i per això haurem d’ aprendre com fer saber el que pensem, sentim, volem…amb afecte però en veu alta. Hem d’evitar ferir però també hem d’evitar callar.