“He de tenir tot sota control sinó m’ agobio…” I per aconseguir tenir-ho tot controlat, no pateixes també?
Un cert ordre i disciplina ajuda a organitzar, a ser més productiu a prevenir dificultats, però hem de fer el dol: tot no es pot preveure i sovint per predir el futur amb la fantasia de control ens avancem al que passarà en negatiu, potser com a defensa: em poso en lo pitjor per si de cas, per no endur-me un desengany… quant patiment i quanta energia perduda !!!
Aprendre a conviure amb la incertesa ens dona flexibilitat i aquesta és més resistent que la rigidesa i ens genera menys frustracions. Si només trobo correcta una manera de fer tota la resta d’opcions queda fora i la possibilitat d’insatisfacció és molt alta.
Amb les relacions també la cosa es complica perquè quan t’agrada tenir-ho tot controlat, a la teva manera, et converteixes en un company primmirat: “Així no, millor de la manera que jo et dic…” En fi, que si l’altre intenta fer quelcom no et satisfà i es cansa de ser corregit… i t’acaba dient: “dons fes-ho tu”, i tothom hi perd.
Quan hi penses també t’adones que el control fa a priori funcions protectores: tranquil·litza, preveu falles. La por que hi ha al darrera és en definitiva, la por a fallar, a patir… Però a la vida passen coses que ens fan mal i en seguiran venint… El repte és què fas quan arriba quelcom dolorós. Si t’hi pares a pensar veuràs que quan han vingut maldades has fet el que podies i la majoria de vegades t’adonaràs que te’n surts i que en definitiva fas el que pots!
Així doncs observa com funciones i valora si la teva manera de fer et fa bé o et complica el dia a dia posant més pressió de la necessària.
by