Com eduquem als nostres fills/es?

You are here:

Com a pares/mares tenim la responsabilitat d’educar als nostres fills/es i ho fem de maneres diverses i de la millor forma que sabem o podem. La combinació d’afecte, comunicació i control sobre els fills/es és el que dona lloc a l’estil educatiu, un model d’actuació flexible amb unes característiques concretes en els adults i unes conseqüències clares en els nens/es.

Quins són aquests estils educatius, com són els pares i mares que l’utilitzen i com influeix en els menors?

L’estil educatiu autoritari i sever es caracteritza per alts nivells de control i d’exigència de maduresa i un baix nivell de comunicació i afecte. Els pares/mares autoritaris controlen i avaluen la conducta dels seus fills/es a partir d’uns patrons rígids preestablerts. Emfatitzen el valor de l’obediència a l’autoritat i són partidaris de l’ús dels càstigs. No són receptius. No faciliten el diàleg amb els fills/es, els quals acostumen a ser obedients i poc agressius, solen ser poc afectuosos en les relacions, tenen baixa autoestima i dependència, i són poc alegres i irritables. Quedaria simbolitzat pel “Aquí mano jo” dels pares/mares.
L’estil educatiu sobreprotector i permissiu es caracteritza per baixos nivells de control i exigència i alts nivells de comunicació i d’afecte. Els pares/mares són indulgents, més receptius que exigents, tolerants i condescendents. Eviten la confrontació. No exigeixen un comportament responsable i madur deixant que els seus fills imposin els seus propis criteris d’autoregulació. Els fills/es tenen dificultats per controlar els seus impulsos a causa del baix nivell d’exigència, essent més immadurs i irresponsables. Tot i així, tenen més autoestima i habilitats socials que els fills de famílies autoritàries. El simbolitzaríem amb la frase dels pares/mares “Vull ser el teu amic/amiga”.
L’estil educatiu democràtic es basa en alts nivells de control, exigència de maduresa, comunicació i afecte. Els pares/mares democràtics són consistents, reforcen amb freqüència la conducta dels fills/es i miren d’evitar el càstig. Dirigeixen i controlen al fill però tenint presents els seus sentiments, el seu punt de vista i capacitats evolutives. Fomenten el diàleg, són afectuosos i càlids. Els fills/es presenten nivells elevats d’autocontrol i autoestima. Afronten amb confiança i iniciativa les situacions, tenen habilitats en les seves relacions d’iguals i són independents i afectuosos. Els fills/es es senten estimats, recolzats i saben que podem comptar amb els pares/mares tenint sempre uns límits clars. Quedaria simbolitzat amb un pare/mare que diu “Què necessites?”.
L’estil educatiu indiferent el desenvolupen pares/mares poc exigents i receptius i amb una implicació emocional baixa. En aquest cas intenten que l’educació dels fills els comporti el mínim esforç. És una paternitat/maternitat no responsable simbolitzada pel “No em molestis”. Els fills/es pateixen un desenvolupament deficient per manca de vincles emocionals i d’estimulació afectiva i cognitiva, amb un competència social baixa i una tendència a la dependència.

Val la pena doncs, considerar com és la relació amb els fills, com és la forma amb la que els eduquem, com els ajudem a adaptar-se emocionalment i conductualment al seu entorn a partir d’aquest primer vincle relacional que és la família. Com a professionals us podem ajudar en aquest moment en què sorgeixen certes dificultats, situacions problemàtiques i/o comportaments dels fills/es. Realitzem un assessorament –counselling- centrat en l’acompanyament a la reflexió per prendre decisions que incideixin, treballin i equilibrin la pròpia actitud vers els fills/es per tal de millorar i optimitzar la relació, i així fer-los créixer en autoestima, seguretat, autonomia, fomentant el seu autoconeixement i la competència social.