Primeres reflexions després de 15 anys

Després de 15 anys i multitud d`històries hem anat aprenent i construint la nostra particular visió del processos en l`àmbit de la psicologia. Treballem a partir del pacient, del cas particular, no a partir de la teoria sinó de la vivència, de la persona.

Una vessant dirigida als perquès del malestar psicològic és clau al nostre entendre, però pot resultar insuficient, ha d anar complementada per un treball dirigit a l`acció de cura, basat en els significats personals de cadascú. Aquesta acció dota el procés de simbolisme de superació entenent que ens movem vers metàfores pròpies a les quals hem de donar-li significat.

La psicologia ha de treballar per allunyar al pacient del pensament centrat en un mateix, base del malestar, ja que la teràpia pot resultar un espai on alimenti i argumenti aquesta subjectivitat negativa. Hem d ajudar al pacient a veure`s com un individu més que ha de construir a partir del propi equilibri, i la superació base del benestar. Això només és possible assolint una visió en perspectiva on nosaltres som l’acompanyant que ajuda al individu a arriba a conclusions de caràcter perifèric (mirar-se des de fora), veient que, en molts casos, les coses es veuen molt més clares i senzilles quan queden des contaminades i allunyades del jo propi.

Agrair enormement la gratitud mostrada pels pacients durant aquests 15 anys a més de la seva actitud de valentia i capacitat d`esforç, cosa que dona ple sentit a la nostra feina.